Enforteix-te enfrontant-te al vent i a les ones
Ningú pot demostrar la teva capacitat
excepte tu.
Ningú pot demostrar el teu valor
excepte tu.
Ningú pot demostrar la teva dignitat
excepte tu.
Ningú pot demostrar el teu somni
excepte tu.
I tu,
només ho podràs demostrar
quan prenguis la decisió
d'enfrontar-te,
marea en contra,
a la realitat.
Ah, sí,
i un últim detall...
Tu, no ets l'ego.
Tu, ets jo.
Tu som nosaltres.
LES PRIMAVERES DE LA UTOPIA
La brisa refrescant en la càlida temperatura,
Les olors i els colors de totes les flors,
La imatgeria de l’harmonia entre la natura,
La satisfacció en la suor del treball,
Els beneficis dels seus fruits,
La tranquil·litat enèrgica,
La còmoda situació,
El gaudir de la companyia grata,
La despreocupació per mirades de rancor,
L’alegria divertida del nostre entorn,
El benestar de la confiança,
I els somriures en l’expressió.
Per caminar, per somniar, per pensar, per fer...
De què serveix la bellesa de la utopia?
És una guia?
És un miratge?
És un instant de relaxació?
És una mala jugada de la distracció?
És una fugida impotent?
És un quadre en l’art empresonat?
No és res i ho és tot.
És la primavera de cadascú.
Plantejada com un inici
per estructurar els valors,
Situada al final
per confiar en l’objectiu de l’acció,
I sempre present
en el nostre fer primaveral.
El renéixer,
L’aixecar-se,
El respirar,
El fet de donar la mà,
Lluitar,
L’empenta de continuar,
O de tornar a començar.
APRENGUEM DEL CAMARADA LEI FENG
Nascut en el sí d’una família
de camperols pobres
al districte xinès de Wangxeng
el 18 de desembre de 1940.
El pare assassinat
per les tropes invasores japoneses
durant la segona guerra mundial.
La mare en el suïcidi
buscà la salvació,
després d’ésser assetjada
pel fill del seu patró.
El germà gran mort
als dotze anys
per “accident” laboral.
I el petit,
víctima de la fam.
La Xina prerevolucionària,
guerres ininterrompudes,
vigència de l’esclavisme,
estructura feudal,
explotació i pobresa,
humiliació brutal.
El Partit Comunista
es feu càrrec de l’orfe Lei Feng.
S’enrolà a l’exèrcit d’alliberament,
esdevenint líder d’esquadra
i membre del Partit.
Estudià les obres de Mao,
d’on aprengué a viure humilment,
a evitar l’egoisme
i a dedicar-se en cos i ànima
a la revolució i a la gent.
El seu desig més gran
era no ser res més que
“un cargol revolucionari
que mai es rovella”,
deixant-ho escrit
al seu diari,
era el que deia.
I així dedicà la seva vida
a satisfer els interessos
de la col·lectivitat.
D’ell se’n deia que
ensenyà a la gent
a ser feliç
amb el que tenien.
Morí en un accident
conduint un camió
el 15 d’agost de 1962.
Què hi ha de mite?
Què hi ha de realitat?
La veritat és que fou erigit
com a heroi de la societat
durant la Revolució Cultural,
enmig d’aquella polèmica,
però fascinant i atrevida
tempestat.
No s’apel·lava
a poders desproporcionats,
no se li envejava la fama,
ni situar-lo en un status privilegiat.
“Aprenguem de Lei Feng”
significava aprendre a
no renegar ni avergonyir-se
dels orígens de classe treballadora;
significava aprendre a
servir al poble,
a qualsevol nivell
de la vida quotidiana,
en tots els aspectes
de l’estudi, el treball,
i la defensa militar;
significava aprendre a
dur a la pràctica
tota aquella teoria revolucionària
de construir una nova societat,
des de l’interior de cada individu,
des de la consciència
i des del desenvolupament de la voluntat;
significava aprendre a
viure i actuar
amb humilitat,
amb el cor obert
i amb un somriure
alegre i de fraternitat.
